Inauguració mística

La companyia basca Kukai Dantza s’ha endinsat en l’univers dels rituals –eix temàtic de la fira– fusionant els seus tradicionals salts enèrgics i precisos amb la dansa contemporània de contacte aparentment més lliure del coreògraf israelià Sharon Fridman. I la unió dels dos llenguatges ha estat una delícia.

Imitar i repetir, repetir, repetir, fins aprendre. I només aleshores, canviar. L’evolució és intrínseca a tot el que perdura en el temps. Com en poden restar immunes, els rituals? Com tampoc poden evitar les influències externes, obrint-se a tots aquells qui s’hi apropen. La cultura popular la fa el poble; el d’ahir, el d’avui i el de demà. I no obstant això, un fil invisible ens uneix a tots. Altre cop, la cadena.

‘Erritu’ (ritual en basc) ens ha fet vibrar, ens ha aportat calma, ens ha traslladat a llocs remots i ens ha embolcallat a quatre bandes amb les veus del contratenor David Azurza i el cor femení de cantaires de l’Orfeó Manresà, asseguts entre les primeres files del públic. La sonoritat i la majestuosa escenografia que ha aportat la basílica gòtica ha completat l’impacte de la proposta. Una experiència que, sense exagerar, podem titllar de mística amb escenes que per sempre més ens quedaran gravades en la memòria com els portés suaument controlats, la coreografia grupal o el moviment fins a l’extenuació.

Que Kukai són de porus obert, ens ho han demostrat una vegada i una altra. Ballant des de l’urbà hip-hop (‘Topa’ amb Brodas Bros) al més avantguardista (‘Oskara’ amb segell de Marcos Morau de La Veronal). Tota una declaració. La tradició no està renyida amb la contemporaneïtat.